Acciones tecnico-tácticas individuales: 2014

A continuació, nombrarem les acciones tecnicotáctiques individuals que podem trobar en el handbol:

En ATAC trobem:

Posició de base: Postura que utilitza el jugador abans i després de realitzar una acció. Ha de predisposar a actuar i a mantindre la concentració en el joc.

Defectes: braços poc flexionats, cames excessivament separades, cames poc flexionades, falta de tensió generalitzada.

Posició de base ofensiva

Errors de posició de base ofensiva

Solució a errores de la posició de base ofensiva

Progresió i jocs a la posición de base ofensiva

Els desplaçaments: Podem considerar-los com el suport de la resta d’accions, ja que un percentatge altíssim d’intervencions es realitza en desplaçament. La característica més important és que han de realitzar-se de forma equilibrada.

Podem distingir dos grans blocs de desplaçaments substancialment diferents: sense baló i amb baló.

- Desplaçaments sense baló. Són molt variats i la utilització d’un tipus o altre estarà en funció d’aconseguir la màxima eficàcia en cada moment.

- Desplaçaments amb baló. Són igualment variats però venen determinats per un aspecte reglamentari bàsic, sols es poden donar 3 passes sense botar el baló.

Tipus de desplaçaments

Igualment tan important són els desplaçaments com les aturades, i ens referim a: canvis de direcció, canvis de ritme i aturades.

La passada: És la forma habitual de trasllada el baló d’un jugador a altre. Ha de seguir uns principis bàsics: principi de la precisió, seguretat, no mirar el baló ni al possible rebedor per evitar l’anticipació defensiva, conèixer el major nombre possible de tipus de passades.

Tipus de pasades

Defectes més freqüents: falta de coordinació entre les passes i el moviment de tronc-braç, passar habitualment amb la mateixa cama del braç executor avançada, el colze del braç executor massa baix, no mantindre l’amplitud del camp visual durant l’execució de la passada.

Errors a corregir
Recepció del baló: Directament relacionada i consecutiva a la passada, és la tècnica que adapta el baló a la ma després de la passada.
Caldrà recordar que en la recepció sí que s’ha de mantindre contacte visual amb el baló, però en el moment del contacte ja s’ha de buscar possibilitats de passada, els braços busquen el baló i en el moment de la recepció es flexionen cap al cos per tal d’esmortir la força de la passada.

Tipus de recepció
El llançament a porteria: Acció d’impulsar el baló cap a la porteria amb el lògic objectiu de superar el porter i aconseguir el gol.

Sense dubte és el gest tècnic que més transcendència té en el joc, per la qual cosa el seu domini es fa imprescindible en qualsevol jugador.

Ara bé, s’ha de realitzar en el moment oportú, amb rapidesa per tal de ser sorpressiu, ha de ser precís (bona punteria i fora de l’abast de la defensa i el porter), procurar que siga variat en quan la seua execució i per últim tractar que siga potent.

Els llançaments poden ser de varis tipus en funció del salt o no del jugador, de la posició del tronc i de l’armat del braç.

Defectes més freqüents: armat del braç curt amb poca projecció cap a darrere, colze baix, excessiva flexió de les cames en el llançament en salt, excessiva rigidesa en la mecànica d’execució.

Com llançar

Més tipus de llançaments
El bot: Llançament del baló contra el terra sense que es produïsca una pèrdua de control sobre ell.
Els tipus de bot venen determinats per: nombre de bots (unitari, continuat), alçada del baló durant el bot (baix o de protecció, alt o de progressió), trajectòria del baló (vertical, obliquo).

Consideracions fonamentals: no es deu progressar botant si existeix un company desmarcat i en bona posició per rebre el baló; mirar el baló el menys possible; protegir sempre el baló durant el bot de l’adversari, col·locant-ne l’atacant entre el baló i l’adversari; imprescindible el domini del bot amb les dues mans indistintament.

Tipus de bot
El desmarcament: Acció sorpressiva que busca l’ocupació d’un espai eficaç abans que el defensor, eludint així el seu marcatge.

Consideracions fonamentals: es realitza sense baló; la correcta realització exigeix un domini dels desplaçaments i dels canvis de ritme i direcció.

Varios exercisis per a fer desmarques

La finta: Atacant amb baló que intenta superar un defensor, realitzant una acció prèvia per enganyar-lo i una posterior per aprofitar l’engany.

Consideracions fonamentals: en la finta sempre ha d’haver-hi una xicoteta aturada i un canvi de ritme posterior; es fa imprescindible el domini de les accions tècniques en espai reduït i amb defensa pròxim; és important que l’acció inicial representa un perill clar per al defensor, perquè en cas contrari l’engany no es podria produir; la reiteració d’un mateix tipus de finta va en detriment del factor sorpresa, per la qual cosa no és aconsellable; procurar buscar la continuïtat en el joc passant el baló a un company si no s’aconsegueix èxit ràpidament.

Tipus de fintes: fintes de passada (quan l’engany s’intenta mitjançant una passada), fintes de llançament, fintes de desplaçament (engany amb una trajectòria)

Defectes més freqüents: poc èmfasi en l’acció inicial o d’engany; poca protecció del baló, no valorar l’escàs èxit d’una finta, produint una pèrdua de continuïtat en el joc i un benefici per a la defensa; realitzar l’acció d’eixida de la finta massa prop del defensor.

En DEFENSA trobem:

Oponent sense baló:

Marcatge a distància. Fonamentalment es tracta d’un control visual, que s’efectua davant un oponent llunyà. El defensor ha d’estar situat entre l’oponent i la porteria. A més, a banda d’esta vigilància el defensor ha de col·laborar amb la resta de companys (ajuda, basculació, interceptació,...)
Marcatge de proximitat. Existeixen dos formes d’actuar: impedir la seua progressió a zones d’eficàcia i impedir la recepció del baló.
La interceptació: És molt important treballar-la ja en la iniciació com una intenció tàctica. Però tècnicament, ja en atac posicional es produirà en marcatges de proximitat, on es puga assegurar que si es produeix la passada el defensor pot arribar a interceptar-la. A més la interceptació ha de ser sorpressiva i realitzada en el moment oportú (tàcticament molt rica).

Oponent amb baló:

Marcatge a distància: Acció defensiva a realitzar contra un oponent que progressa botant el baló. Existeix un doble objectiu: allunyar a l’oponent de les zones d’eficàcia i intentar recuperar el baló mitjançant una acció sorpresa.

Si no es pot recuperar el baló, almenys intentar que l’adapte amb les mans per acotar-lo al cicle de passes.

És molt important el manteniment de la distància adequada en funció de la proximitat a la nostra porteria.
Marcatge de proximitat: Fonamentalment es realitza en espais reduïts. Els objectius a aconseguir són: evitar el llançament, dificultar la passada, impedir la progressió de l’atacant.

Com a principi d’actuació procurarem que l’oponent no ens supera pel costat del seu braç executor (punt fort), i treballar molt els desplaçaments amb les cames per tractar d’anticipar-se o dificultar al màxim la iniciativa de l’atacant.
El blocatge: Acció tècnica que pretén interceptar la trajectòria del baló en un llançament contra la nostra porteria. Apareix quan no s’ha aconseguit un bon marcatge de proximitat. La forma de realitzar el blocatge estarà relacionada amb el tipus de llançament, però com a norma general intentarem interceptar la trajectòria del baló amb els dos braços extensos cap al baló.
La despossessió: Acció sorpressiva en la que s’intenta llevar-li el baló a l’atacant. En la pràctica i seguint el reglament sols es pot efectuar qual l’atacant està botant el baló.

En quant al el PORTER trobem:

Posició de base: És la postura que adopta el porter per a facilitar els seus desplaçaments i aturades amb la màxima velocitat d’actuació. Esta posició ha de ser equilibrada, còmoda i d’atenció permanent. I si bé no hi ha una única manera, si que existeixen unes posicions més adequades, com: peus en contacte amb el terra amb els talons lleugerament alçats; cames simètriques, un poc separades i lleugerament flexionades repartint el pes entre les dues; braços un poc separats del tronc i elevats a l’alçada dels muscles.
Situació: És el lloc que el porter ocupa en cada moment. I així tenint en compte que el porter ha d’estar situat sempre en l’eix format pel baló i la porteria, la major o menor distància respecte de la línia de porteria vindrà determinada per: biotipus del porter, distància del baló, angle del baló.
Desplaçaments: Els desplaçaments del porter estan en funció de la situació del baló i de la predisposició del posseïdor del baló. En la posició de pre-aturada el porter es desplaçarà lateralment d’un costat a l’altre de la porteria descrivint un semicercle. Les formes de desplaçar-se lateralment seran: passes alternatives, passes simultànies (xicotets salts amb les dues cames).
Aturades En funció de la distància del llançament, s’estableix la necessitat d’executar dos tècniques d’aturada:1- La intervenció davant mitges i llargues distàncies, aturada en bloc, que busca interceptar el baló en la seua trajectòria, anant al seu encontre.2- La intervenció davant llançaments de curta distància, aturada de reflexes, que busca oferir la màxima superfície corporal per cobrir la porteria, donades les nul·les possibilitats d’interceptar la trajectòria de manera conscient. És a dir, el baló li pega al porter, no és el porter qui l’atura.

PROCEDIMENTS TÀCTICS COL·LECTIUS

Atac

Passada i vaig.

Es un procediment tàctic en el que un jugador amb baló realitza una passada a un company més avançat i tot seguit intenta desmarcar-se del seu defensor per tornar a rebre el baló.

La passada i vaig es fa servir fonamentalment contra defenses obertes i en el contraatac amb suport.

Per estos motius té tanta importància en la iniciació. És un dels primer procediments tàctics a utilitzar en l’aprenentatge del joc col·lectiu.

Creuaments

Procediment tàctic en el que un jugador intenta ocupar un espai creat per un company que ha fixat al seu oponent directe (par). L’ocupació de l’espai es realitza per darrere del jugador amb baló i fixador. Els creuaments es poden realitzar entre jugadors de la mateixa línia o de distinta. I també poden ser entre dos o més jugadors.

Bloquejos

Acció d’un atacant d’interrompre momentàniament la trajectòria d’un defensor en benefici d’un company.

Intervenen tres jugadors: bloquejador (jugador que efectua el bloqueig), beneficiat (company del bloquejador, que inicialment es beneficia del bloqueig), bloquejat (defensor al qual se l’interrompre la seua trajectòria).

Des d’un punt de vista reglamentari, cal dir que el bloquejador ha d’arribar al punt de bloqueig inmediatament abans que el bloquejat (anticipació), que ha de deixar-se colpejar i no pot oferir resistència dinàmica.

Existixen diferents tipus: laterals, frontals i diagonals.

És important descobrir la continuïtat en el bloqueig per part del bloquejador.

diagonal

frontal

lateral

Defensa

Canvi d’oponent i Lliscament

El canvi d'oponent és l'actuació de dos defensors per a

controlar a dos oponents que han

canviat la seua situació entre ells,

sense deformar el sistema defensiu.

Els defensors sempre han d’estar

en la mateixa línia defensiva. Quan

un dels oponents està en posssessió

del baló, decidirà la realització del

canvi el defensor de l’oponent que

no té baló, mentrestant l’oponent

directe al portador del baló no farà

mai un canvi d’oponent (jugador amb

baló és primordial).

Quan es realitze lluny de la porteria i no supose un perill imminent el

canvi d’oponent es podrà realitzar sense apropament dels defensors.

El lliscament és l'actuació defensiva que consistix que un defensor es desplaça per darrere d’un company per a neutralitzar una acció atacant, sense que existisca un canvi d’oponent.

S’utilitzarà quan els defensor estan en distinta línia o escalonats, en casos ja acordats per

estratègia defensiva o finalment quan siga una situació d’emergència.